dilluns, 30 de juliol del 2012

La sort

Sempre he estat molt conscient que quan em fa falta, tinc sort. I quan no també. Però he de reconèixer que aquesta vegada m'ha vingut de perles, la sort.

Recordo que fa temps vaig escriure un poema sense sentir-m'hi identificada. Es deia LA SORT, i feia així:
Una dia va passar per casa meva
va trucar a la porta
i ningú va obrir.
Des de llavors
no ha tornat.

No era el meu cas, bé, crec que tot el que tinc de mala sort ens uns aspectes ho equilibro amb bona sort en els altres. Al cap i a la fi, d'això es tracta, però com sóc positiva de base, doncs em crec que tinc bona sort, xD.

Ahir semblava que acabaria sota un pont. dos euros per passar la setmana i una perspectiva laboral bastant pèssima, després que a la feina em diguéssin que hi havia hagut un error amb la meva nòmina, cosa que suposava que havia estat cobrant quatre vegades més del que se suposa que havia de cobrar (que dius, però si era un sou normal!) i des de juny fins a setembre no cobraria, i així ha estat.
Així que avui, decidida a deixar la feina per marxar de vacances (a sobre que no cobrava no pensava pringar tot l'agost!) i poder treballar en un altre lloc durant les vacances, per poder pagar un mínim de coses necessàries (prèvia trucada per enllestir l'assumpte), em diuen que elles tampoc estan d'acord amb l'error, i que han vist que marxaria i no volen perquè estan molt contentes de la meva feina (que dius, gràcies per el feedback, s'agraeix!)o sigui que han decidit que independentment del que cotitzi, a elles el sou erroni els hi sembla just i em seguiran pagant el mateix, i que tinc 15 dies de vacances a l'agost i que em fan un contracte indefinit.
Toma toma toma.
Accepto (evidentment).
Ara és l'empresa qui em deu diners a mi.
De manera que, de dos euros passo a tenir una feina en contracte indefinit amb un bon sou, vacances (morena no, el següent, em posaré!), i feina per les vacances (ho sé, sóc rara, però em ve molt de gust treballar en aquestes mini vacances!) Tinc ganes de tornar a treballar  des d'una posició d'inferioritat, amb la gent. La bata blanca impacta i és difícil que et considerin al mateix nivell, i treballar amb la gent sense bata em ve molt de gust!!!)

Així em trobo amb un mes amb superhàbit, la motxilla pena d'il·lusions i ganes, ganes de veure molta gent, ganes d'obidar-ne, també, ganes de tenir temps per mi, d'escoltar el silenci perturbat pels ocells i sentir el mar com peta amb les roques.







Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

1 comentari: