divendres, 31 d’octubre del 2014

INDIA

Hi ha qui arriba, però no torna. Qui no hi ha estat mai, qui ha tornat, però continua fugint endavant. I hi ha qui, sense més, fuig.






He tornat, i el camí que deixo enrere és ple de petjades de felicitat, instants, colors i indignacions.
Parlo de la Índia, i de les seves precioses dones. Elles són el veritable color d'aquest curiós país. I sembla mentida, perquè viuen situacions inhumanes, i socialment la seva participació és mínima, perseguida i infravalorada d'una manera desmesurada.

I els qui em coneixeu pensareu com podia aguantar certes actituds o comentaris a 8000 quilòmetres del meu espai confortable.
Doncs no ho vaig fer.
Sense faltar al respecte, això mai, evidentment, i mantenint les normes no escrites que culturalment s'accepten, no crec que vagi malament que puguin veure altres realitats. Dones que prenen decisions, que contesten davant comentaris denigrants o masclistes, que paguen i es gestionen els diners que guanyen i que es fumen un cigarret mentre la feina que ells consideren femenina la fa un home.
Dones que posen límits als homes, que decideixen si toquen o no, que abracen, ballen i manen callar.

Estar a punt de llançar un telèfon fort avall i no decidir-se per desconeixença de si la víctima porta un punyal sota la camisa o no. Plantar-se davant la sensació constant de ser un caixer automàtic. Contestar i frenar altres homes que s'emporten la teva imatge cap a casa furtivament. Descalçar-se en els terres més bruts i mullar-se amb les aigües més contaminades.

Nits al desert amb wisky barat a la vora de la carretera amb cançons de bollywood, temples on les sensacions t'abracen i et donen una pau que no havies sentit mai mentre un home canta mantres sense adonar-se que ja no està sol.
Matins al Ganges i tants instants inexplicables de purificació, ritual, higiene i curiositat. La llet amb marihuana com a ofrena a un dels 33 milions de déus de l'hinduïsme. Ganesh i Om.
Budha i el seu primer lloc de predicació, mirades infinites i provocadores i curioses i tendres i incòmodes i agraïdes.
Colors, olors, i sorolls arreu.







Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

dilluns, 14 de juliol del 2014

SEDA

Somnis, somriures, plans que acaben esdevenint reals.
Índia i Nepal.
Ara ja una realitat molt, molt propera.
Un mes d'experiències, de contrasts, de reflexions,
de bona companyia
de recordar el perquè de moltes coses, d'aprendre molts perquès més.
De renovar energies i reparar aquells dies complicats de l'any.
De tancar i obrir temes, d'aventures i situacions màgiques i extranyes,  de mil converses infinites com aquestes que ens fan passar les hores a l'hivern vora el foc i sota el cel a l'estiu. D'estimar-nos com fins ara, sense prejudicis ni mentides ni foscors.
De trens nocturns a Benarés i tornar-nos bishnoi encara que sigui per poc temps.
Sedes, sharis i mirades que ens esperen
a l'altre costat del món.


Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.