dijous, 29 de desembre de 2011

MASSA


Massa cocacola per un 4roses
Un ballantine’s
Jack que s’acaba i et trenca la nit
O inclús un JB, que cada dia tolero menys.

Massa mirades amb intencions que no arriben
Que no ens porten enlloc.
Només orgasmes que no vols compartir.
Només excuses
Per defensar l’indefensable
Per autoenganyar-te
Creure’t, així, que controles
Quelcom més que la teva joguina
Dins la bragueta inquieta.
Incapaç de deixar-te anar
Sense pensar en res més
Que el tacte, les olors o els sabors
De fluïds que esperen impacients.

Massa camisa Ibisenca per tan poca actitud.

29.12.11




Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

divendres, 23 de desembre de 2011

Alter-retrat. By Dsbrdr


Soñadora como los peces de colores.
sarcástica en justa medida 
y de estado de ánimo oscilante.
viciosa en alto porcentaje.
pasota en ciertos aspectos, 
véase el orden o comprar comida.
amable con los marginados.
escueta con los adinerados.
lista con los prepotentes.
salvaje con los desalmados.
voz tenue y caricias con alto voltaje.
mirada de gata atrevida 
que ha terminado con todo el pienso.
andares de tipa que ha visto correr a las ratas en dirección contraria.
poco asustadiza, pensativa al mirar el cielo, 
sonriente en el teatro, eficiente masajeando.
y 300 o 400 cosas más.
ah, sí, y mal gusto con el whisky, por supuesto.

23.12.2011




Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

diumenge, 11 de desembre de 2011

Fruto de otra papa (with/by Dsbrdr)


si
yo ya lo sé,
cariño ausente,
que aunque
aún no lo sepas

pero

yo ya lo sé,
andas
tras algunos pasos
por las calles austeras

ingnorándome

hábilmente,

pero deberías saber...

desde
tu despistada delicadeza...

que

estás
buscándome
a mí.


9-12-11




Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

Whisky Sour

4roses taronja angostura i sucre morè
4roses i moltes altres coses
una ampolla de vi  i no recordo el nom
Mirades a dues bandes,
mossegades, abraçades i grues que no apareixen
descobrint tatuatges a des-temps
hospitals que ens esperen sense gaire a fer
Júpiter acompanyat dels 4deGalileu
es deixa veure als meus ulls
més aprop que mai
i Montjuïc avui és només per nosaltres
Castells que fóren punts de mira
són avui l'orígen de la mirada
Selene, Ilargia, Lluna
espectacular rere les lents
fred que entra per l'astràgal
fins a la clavícula
però arriba l'hora
el gran,
RM-FCB
I quan dic RM
estic dient
Rata Mourinho
Ronyosa Merda
Real Mamada
la que s'han menjat
3per l'Iker
5fèmines
famolenques de crits
fent eixir la ràbia
amb les entrades de Pepe
Gol, cassalla
birra i pizza
Terreta,
n'hi ha que avui fan anys
mirades vergonyoses
dels que ahir fornicaven
i avui no ho recorden
el terra
et deixa les sabates incrustades
costa caminar,
sona Bola de Drac
i HCN m'espera
escalfant motors
per endurse'm a casa
i deixar-me tancar els ulls
amb el regust dolç
del Whisky Sour
a la taronja.

9.10.12.11





Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

dimecres, 7 de desembre de 2011

Els Tritxes de Desembre

                                             by Raquel Torralba

Caminarem entre la ràbia del silenci on sols els ulls són els que parlen.

Pregunta si puedes dejarte el alma en una mirada.

Silencis que són més forts que les paraules punyents del teu present.

Fuiste arena en mi playa particular...

Sentir, 6letras con demasiadas posibilidades

Báilame cuando entiendas que soy d-i-f-e-r-e-n-t-e, entonces, báilame lo que quieras.

Mientras tanto...

Olvídate de tódo y lárgate de mi mar, gracias.




Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

dilluns, 5 de desembre de 2011

Alcohol

Vi per començar la tarda
JB,got rere got
glassons que fan melodies.
Gin, llimona, per la companyia
Ratafia, que mai falti,
sobretot després de la Maria
avui sopem amb Cava
primer una, després l'altra.

Després m'extranyo
que surtin paraules
idees, poemes
i escolto el so de júpiter
i d'un pulsar que sembla
que vagi amb tacons
mentre entro al REM
d'un diumenge qualsevol.

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

Descansem la pell

Silencis
que són més forts
que les paraules
punyents
del teu present.

Parla'm
només amb els ulls
encara que ens quedin les mans,
avui, no em toquis
descansem la pell
ni que sigui un instant.

Direm
el que calgui dir
ens entenem
dins un món boig
caminarem
entre la ràbia del silenci
on sols els ulls són els que parlen.

Violando intimidades

Entiendo que te encante
provocar, invadir,
cohibir, crar reacciones,
para ti sólo son miradas
cuencos gelatinosos
que apuntan en una sola
dirección,
a veces asentimentales
otras intencionales.

A la gente
     (gusanos
         entrometidos
           neomodernillos
            teñidos
             espectantes)
le da miedo mirar
y verguenza que les mires.

Nosotros debemos tener
algo más de locos
que de g.e.n.t.e.

Pero empatiza si quieres,
o líate a puñetazos,
disimula si cohibes
pregunta si puedes
dejarte el alma
en una mirada

A veces es tan simple
observar....
Pero los viernes,
tienen tendencia a generar
reacciones que dan
para más de un poema.

Aire Fresco

Atrévete con todo sea la hora que sea
Ingenua por fuera, loba se esconde
Recitando poemas pierdo la voz
Escuchando verdades, se va el rencor.

Fuiste arena en mi playa particular
Rodeado de sonrisas, seguirás hoy
Escapando de todo sin ir a ninguna parte
Sintiendo cada beso que dejaste en mi piel
Casi quema, como si estuvieras a mi lado
Olvídate de tódo y lárgate de mi mar, gracias.

báilame lo que quieras

Báilame el agua y si te atreves
quiéreme como te apetezca
abre tu mente y entiende
que conmigo puedes ser tú
compleja y simplemente
una o veinte
siempre entendí tener
diferente a poseer
sentir
6letras con demasiadas posibilidades
en miles de direcciones diferentes.
Todo es posible a mi lado.

Tan fácil como una ecuación
de primer grado.

Báilame
cuando entiendas
que soy d-i-f-e-r-e-n-t-e,
entonces,
báilame lo que quieras.


Mientras tanto...

Quédate en casa.

divendres, 2 de desembre de 2011

Processos

Havia d'aprendre desaprenent. Deixar de buscar la perfecció en algú. 
Era perfecte, per mí, la dedicació familiar, donar a les coses la importància que es mereixen, les reflexions constants, la capacitat de perdonar i restar magnitud a certs actes, valorar i exercir la llibertat personal per sobre de tot, la capacitat d'encaixar peces en el puzle sexual, segurament per la capacitat empàtica, les inquietuds, saber apreciar la bona música, sigui de l'estil que sigui, la capacitat per dibuixar i la saviesa per les coses que interessen, i les que no, la facilitat per fer fàcils les coses complicades, el saber estar i voler provar coses noves, i tants altres aspectes. 
Els defectes, sense restar importants es convertien en trets caracterials sense esdevenir defectes. 
Curiós. 
Curiós l'aprenentatge a de cop seguir valorant això, avaluant la pèrdua, i necessitar magnificar els "trets caracterials" per no sentir tant dolor.
Entendre que era necessari per aprendre, a perdre algú sense l'excusa de la mort, aprendre a estar sense algú amb qui vols estar (en sentit presencial), aprendre a no pensar-hi, a seguir creixent amb la gent que realment és al teu costat que es mereixen tota la teva atenció i el món sencer, a deslligar-me del teu món, que ja no és el meu, i tot el que et donaria que ja no necessites. Entendre que no és més que una caiguda al buit per ser capaç d'avançar amb més força. 
Entendre que no només em serveix a mi. Intentar pensar que és el millor, per tu. Que és el que vols. 
Veure que tots els aconteixements posteriors m'han aportat molt més del que esperava, i oblidar el teu rostre cada vegada que penso en com hauria de ser algú complert. 
Complicat.
Necessari, suposo.
En mig d'un procés personal d'alliberament mental i corporal que m'agradaria compartir i no trobo la via per fer-ho. Potser perquè la porta està tancada, i les finestres també. Potser perquè no interessa. 
No hi ha elecció. no és meva. 
inevitable pensar que ara tot seria tant diferent. potser per això passen aquestes coses, per evolucionar radicalment, convertir-te a poc a poc en una persona millor, més coherent, més racional, més sensata. 
Oblidar-me que potser un dia el passat s'esborri i tornis. 
Oblidar l'esperança i els "i si..." condicionals que sempre fan tant mal. 

Processos. 
Evolucions. 
Reflexions.

Bocadillos sin tomate

Hostias sin ningún complejo, tensión,
alguna venganza entre lo mejorcito de Ripollet
Birras que se acaban de dosen2
y el sudor en frentes al frente
que no son las nuestras

Hoy estamos de lado
aunque te apetezca recitar
algo ácido que nadie
entendería en éste ring.

Nulos, sangre y bocadillos sin tomate
toalla al suelo,
ballantine's cola a falta de Jack
niños con puños de acero
y una mirada descarada
llena de lógica
y tan lícita como la séptima birra
desata la rábia,
violencia frustrada ante el triste
que no sabe hacer cubatas.
vh-gps-rip-vallda-sbd-
demasiadashoraspordelanteparadormir.

25.11.11