diumenge, 15 de gener del 2012

Sols el poble salva al poble

Sols el poble salva al poble
quan sols els ulls són els que parlen
entre dolces mirades,
tendresa revolucionària
eta zu? i tantes altres preguntes
amos de les paraules
i la pell
còmplices de carícies
essència
l'aigua cau
subtil, però forta,
damunt els nostres cossos.

Trobada furtiva
un contacte
que tants d'altres en portà
entre eucaliptus
d'aquesta ciutat de constrasts
que tantes vegades ens ha trobat
serem koales que no dormen tant,
entre bombons braves  i birres
poemes a demanda
entre post-its que diuen més
que les pròpies paraules.
Perill (o no) de voler-ne més
h- o- r- e- s que semblen minuts
mans que ja no estan tan fredes
tardes que s'allarguen i nits que es fan matins
entre ciutats adormides
d'un gener
diferent.

01-12



Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

Persones que et canvien la vida. Inventari Nº 2.

Seguint el post Inventari Nº 1 , recordant aquells personatges "grocs" que m'acompanyen, o m'han acompanyat durant aquest camí.

La Raquel. Amb ella aprenc que tot el que ens queda és aprenentatge. Les ganes d'evolucionar a nivell personal i a tots els nivells i l'energia imparable per seguir i seguir. Amb ella la irresponsable sóc jo, i això ajuda a mantenir l'adolescent que portem dins, per molts anys que passin.

L'Alex. Groc trobat de casualitat,  amic,  company de situacions surrealistes i gran poeta. Les paraules ens han portat a una complicitat difícil d'aconseguir. Amb ell aprenc moltes paraules cada dia, aprenc a estimar d'una manera curiosa, i a mirar a les persones des d'uns altres ulls.

En Jasper. Saber-nos i tenir-nos fa que aprenguem a poder demanar ajuda. Una vida curiosa que m'ensenya quina és l'actitud per a moltes coses. Un exemple de capacitat de treball, i saber estar en majúscules.

L'Angels. Amb ella aprenc que la joventut està en l'essència. I que l'art es té, o no es té. I ella és una artista. solidaritat indiscriminada que li surt per les orelles en els petits actes quotidians que poca gent és capaç d'apreciar. La meva Groga companya de ratafies, cafès i Maries.

Maria la rullada. Ella era la meva font vital d'aprenentage, més que una àvia, la millor persona que mai he conegut. Altruista, bona gestora de les seves emocions, una dona valenta a qui l'amor vessava de les seves butxaques petites, i els seus consells desinteressats han fet que jo sigui qui sóc avui.

L'Estefi. Ella és la veueta que m'ajuda a tirar-me a qualsevol piscina. Amb ella he après que la bellesa està a l'interior, i a veure aquesta bellesa en totes les persones. M'ensenya quina és l'actitud en moltes ocasions, aquell raig de llum que no veig me'l mostra amb la senzillesa que no tenen les situacions.

En Xavi. Ell és l'essència de la lluita per ser lliure en un món injust. Aprenc que la justícia ens arriba i acabem tenint el que ens mereixem. A ell la vida li ha regalat un Àngel. i a mi un Xavi, algú que m'entén sense complexes ni tabús.

Persones que et canvien la vida....

15 de gener de 2012








Creative Commons License


This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

dimecres, 11 de gener del 2012

in-versos. non-presos

BON COP DE PUNY

Bon cop de falç
remoguem la terra
regirem el vent
i que s'alci el nostre estel
que ens fa caminar valents.

Bon cop de puny
per fer callar les mentides
que ens estan fent tant mal
i que n'aprenguin,
que les decisions són del poble
I la terra de qui les pren.






EL PREU DE LA MEVA LLIBERTAT


Si trencant-me la pell
Per fer eixir sang roja
Sucant-hi el puny
Alçant-lo al vent
I dibuixant-hi l'estelada
Aconseguiré l'autodeterminació
La llibertat, la independència
Del meu poble, ho faré.

Tinc la pell farta de talls,
I encara no som lliures,
Però la meva doctora sap
El preu de la meva llibertat









PERQUÈ NO M'EXPLIQUES?


Mare, perquè no m'expliques
Què li passa a la veïna,
Que el marit sempre la crida
I els blaus que té a la pell
No marxen,
I sempre diu que cau de l'altell?

Perquè no m'expliques
Com és que treballes tantes hores
I el teu company de despatx
Treballa pel mateix sou humil
Cinc hores menys al dia?

Perquè no m'expliques
En què pensa aquest poble
Que no s'uneix, i no lluita
Si ens l'estan destrossant...


Mare… els anys provoquen ceguera?











LA PARAULA AL COR


Amb la paraula al cor
I el vers a la ploma
Intento entendre
Com es viu
Tancada
Dins quatre parets
Desfent o refent somnis
Segons com s'alci el dia
Desitjant veure el sol
Vestida d'alegria
Amb la llibertat a la butxaca
I les parets a la deriva.







AMB C DE COMBAT


Cada vegada sembla que som més
Cada dia més units
Cada volta més cridaners
i cada revolta més coherents.

Amb C de Contundència
igual que Conclusió:

El Combat no s'atura!






COM SI UN DIA TRANQUIL DE PLUJA




'

' '

'

' '



volgués amagar l'estrident soroll d'un bombardeig.

Com si el cel, enfadat, reclamés quelcom que és seu,
cau l'aigua amb aquesta fortalesa
que sembla que si et toca, et travessa.

I de cop, ja és setembre i tinc fred
i els trons insisteixen
amb la certesa que són ells
Els polítics que si volen,
Tot ho destrueixen.

I plou...plou molt


i tu no ets aquí per abraçar-me.








LA LLUM



Suaument apagant foscors que creies inapagables....



BIS A BIS


Moments
en què m'abraces, i em cantes
a cau d'orella
la més bella melodia

Moments
en què em mires, d'aquella manera
en què només tu saps mirar
i sols els ulls són els que parlen.

Moments
en què m'agafes de la mà,
i una carícia diu més
que mil versos dins un núvol
de paper i maduixes de mel.

Moments
dins un tarannà rebel
alegre i amb un somriure
sempre present.



2008

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.