divendres, 20 de setembre del 2013

Si creiés en algun Déu

El 30 de gener vaig escriure:

"Des de fa dies tens una sensació estranya  en forma de projecció de pensaments (concepte altament científic, ho sé)  que algú camina cap a tu per acabar-vos trobant d'una manera surrealista, inesperada i aparentment fortuïta. Tot i que la sensació hi era. No acabes de saber si identificar-la amb la troballa o bé  obviar-la (la troballa o la sensació) per no tornar-te una intuicionista pura i acabar oblidant que les casualitats, per moltes que esdevinguin en un mateix instant, encara poden existir."

Sense expectatives... però ens vam acabar trobant. 
Havíem portat vides paral·leles, en accions i emocions. Molt probablement ens haguéssim creuat en  locals, concerts, carreteres... sense coincidir. 
Quan estudiàvem ens miràvem amb missatges que no sabiem interpretar i ara ja entenem. No era el moment per cap dels dos. 
Per fi i després de trenta anys he entès què vol dir estimar i he conegut la manera més sana de viure l'amor. 
Sense dependències emocionals però imprescindiblement necessaris. 
Sense expectatives, cada dia al costat d'algú que t'omple de vida i de llum és un regal que ja no creia poder rebre. 
Sense crits, sense discussions, sense males cares ni males mirades. 
Assaborint, somrient i repartint les bones energies per allà on passem. 
Creant i construint somnis, cuidant-nos i estimant-nos amb totes les lletres que la paraula estimar permet, així com descobrint tots els seus significats. 

Si creiés en algun deu li demanaria que això no acabés. Mai. 



Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.