divendres, 20 de setembre del 2013

Si creiés en algun Déu

El 30 de gener vaig escriure:

"Des de fa dies tens una sensació estranya  en forma de projecció de pensaments (concepte altament científic, ho sé)  que algú camina cap a tu per acabar-vos trobant d'una manera surrealista, inesperada i aparentment fortuïta. Tot i que la sensació hi era. No acabes de saber si identificar-la amb la troballa o bé  obviar-la (la troballa o la sensació) per no tornar-te una intuicionista pura i acabar oblidant que les casualitats, per moltes que esdevinguin en un mateix instant, encara poden existir."

Sense expectatives... però ens vam acabar trobant. 
Havíem portat vides paral·leles, en accions i emocions. Molt probablement ens haguéssim creuat en  locals, concerts, carreteres... sense coincidir. 
Quan estudiàvem ens miràvem amb missatges que no sabiem interpretar i ara ja entenem. No era el moment per cap dels dos. 
Per fi i després de trenta anys he entès què vol dir estimar i he conegut la manera més sana de viure l'amor. 
Sense dependències emocionals però imprescindiblement necessaris. 
Sense expectatives, cada dia al costat d'algú que t'omple de vida i de llum és un regal que ja no creia poder rebre. 
Sense crits, sense discussions, sense males cares ni males mirades. 
Assaborint, somrient i repartint les bones energies per allà on passem. 
Creant i construint somnis, cuidant-nos i estimant-nos amb totes les lletres que la paraula estimar permet, així com descobrint tots els seus significats. 

Si creiés en algun deu li demanaria que això no acabés. Mai. 



Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

dimecres, 30 de gener del 2013

Nostrums

Massa llibres a la pila dels pendents.

50 sombras de Grey, E. Ll. James, 3 llibres la trilogia sencera.
La revolta poètica. diverses autores
Cinco décadas de los mejores trabajos de Sergio Aragonés
Fragmentos de un discurso amoroso. Roland Barthes
Llegendes de Mar. Miquel Martin
Contra los cuerdos. Dsbrdr Schz
i no segueixo...

Dues rentadores per posar.
La compra per fer.
El llit, encara per desfer.

Ahir va ser un dia extrany. Avui... potser també. diferent,paraula que sempre ho diu tot, i no es diu res...

Desde fa dies tens una sensació extranya, en forma de projecció de pensaments (concepte altament científic, ho sé)  que algú camina cap a tu per acabar-vos trobant d'una manera surrealista, inesperada i aparentment fortuïta. Tot i que la sensació hi era. No acabes de saber si identificar-la amb la troballa o bé  obviar-la (la troballa o la sensació) per no tornar-te una intuicionista pura i acabar oblidant que les casualitats, per moltes que esdevinguin en un mateix instant, encara poden existir.

Converses curtes i eternes alhora t'inciten una intriga agradable, cert nerviosisme per materialitzar la sort i certa esperança d'haver trobat algú especial. O retrobat. O potser és l'oportunitat que el temps no ens va donar llavors. Potser havia de ser. Qui sap. Sense massa espectativa. PErò sense treure importància als fet casuals, o causals.

Retrobo també classes magistrals on la manipulació de l'opinió pròpia mentre et diuen " trenca amb els paradigmes i no et deixis influenciar" són tan evidents que acabes saltant i fent un discurs político-trascendental deixant al propi docent sense arguments ni per ell mateix ni per als seus exemples absurds.
Volia, però no ho he pogut evitar. Això li passa per voler manipular l'opinió pròpia.   Recordo un relat del 2006 després d'una classe d'aquest home...
No passaran. Ni al carrer ni a les aules.

I aquí estava la meva ment...

I he entrat per primera vegada en un d'aquests locals anomenats "Nostrum" que fan com tírria per fora i he descobert l'essència en majúscula del menjar preparat, fast foood i pretencions elevades de nutrició equilibrada amb poc èxit. Això si, he dinat per 3 euros. com una campiona. I encara puc dir que no he provat mai una hamburguesa de cadena internacional ni nacional.

i segueixo intrigadissima amb cert regal anomenat "30 pelis imoprescindibles per als 30" sense noms, ni resums ni res...
M'encanta!
I si hagués de posar banda sonora al dia....
Aniria més o menys així... El Puchero. De todas las cosas







Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.