dimecres, 25 d’abril del 2012

Em pregunten si sóc feliç

Em pregunten si sóc feliç.
I em penso la resposta.
No tinc feina (o en tinc una de poques hores, precària que no em dona per viure)
Ni pis
No sóc afortunada en l'amor (afortunadament?)
Em queden 40 euros al banc
Visc en una ciutat contaminada, amb excessiva presència policial i una caça de bruixes cap a la gent que lluitem perquè les coses siguin una mica millors de manera lícita.
Formo part, i no per voluntat pròpia, d'un estat que es diu democràtic i s'assembla més a una dictadura, el màxim representant del qual és un iaio que es dedica a matar elefants per fer-s'hi una fotografia ben orgullós de ser un tros de quòniam professional.
També formo part d'aquesta generació "perduda" a la que ens van prometre la panacea quan tinguéssim títols universitaris, màsters i de tot, i (tot i l'aprenentatge adquirit, el qual agrairé eternament) només m'han servit per decorar les parets i augmentar un sentiment d'indignació que creix exponencialment.

I em pregunten si sóc feliç.
Però no ens podem quedar en la part negativa, jo no, mai he estat negativa, excepte algun dia en concret com aquests que no em plantejo mirar l'altre cara de la moneda. Però avui sí.

Tinc una feina (precària) que m'agrada, m'omple i em fa somriure moltes, moltes vegades.
Treballo amb música, que és el motor de tantíssimes coses...
Tinc un lloc per viure amb aigua calenta, calefacció, finestres que tanquen i somiers, i menjar a la nevera.
No tinc una persona agafant-me la mà per caminar aquesta vida, en tinc moltes, molt més fantàstiques i meravelloses del que hagués imaginat i probablement del que em mereixo, però hi són, en més o menys mesura i implicació, i per tant l'amor s'ha d'escolar entre els nostres dits per fer de la tendresa la vida.
He tingut l'oportunitat de col·leccionar títols i això m'ha portat a grans aprenentatges, coneixements sense els quals, segurament, no seria qui sóc avui. L'esperit crític, un mínim de cultura i una mica de filosofia per saber què vull, com ho vull i com ho hem de fer per aconseguir-ho.
Visc en una ciutat que rebossa art, que té mar i s'olora a voltes, i en la que es pot viure sense massa diners.
I disfruto de l'astronomia, el teatre, la música i les converses perquè puc, perquè estic viva, i això no dura eternament.

Així doncs, sóc feliç?
Feliç és una paraula massa pretensiosa i poc definida com per tenir una resposta d'una síl·laba, unidireccional i ferma.






Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

dimecres, 18 d’abril del 2012

Ella tenia una rosa, una rosa de paper...

Sant Jordi és especial per molta gent.
No sóc una excepció.
Vaig ser concebuda un 23 d'abril de fa 29 anys. Porto la data tatuada al cos. No per la meva concepció, no sóc tant egocèntrica, sinó perquè la persona que més m'ha estimat es va voler marcar un homenatge i ens va deixar també entre roses rojes i lletres de llibres que devorava amb delit.
La festa de l'amor, encara que odii el consumisme i el tall britànic digui el contrari, volent-me fer creure que és no sé quin dia de febrer...
El sant del meu pare, fidel a portar-nos cada any una rosa per la mare i per mi, sense excepció, roses birmanes, vietnamites, catalanes, però sempre diferents, sempre perfectes.
Dia on la literatura surt al carrer i es fa còmplice de molts que encara no estimaven la lectura i des d'algun Sant Jordi la troben... i s'hi aferren.  On els poetes i poemes surten al carrer a buscar petites meravelles de paper.
Sempre he preferit els llibres vells...

Enguany, serà, segur, ben especial. Suposo que dur, també, inevitable recordar l'últim. Però el romanticisme del fet en sí passa per damunt de la tristesa, amb el temps...






Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

dissabte, 14 d’abril del 2012

Dies

Quan el món es fa tan petit
que no em deixa respirar,
surto al jardí
per la porta del darrera.

Planto un llimoner
intento,
per tots els mitjans
que les teves cendres
no toquin
la meva llenya
humida.
Em segueix agradant
tant, màgicament,
mirar el foc...

Records penjen
de branques
que ja ningú rega
des de fa dies.







This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.