dilluns, 14 de març de 2011

Ser-hi.

Estar amb ella és important.
Saber que et necessita, encara que només sigui la presència, incomoda.
Aprofitar les hores al seu costat, és exprémer la vida, en tots els seus sentits.

Saber-se morta i no morir, una injustícia.
Perquè la mort, quan ja ho has viscut tot, ho has disfrutat tot i els dies t'han pres el que més estimàves, la teva autonomia i la saviesa,  i no et queden ganes, ni temps ni esperances, hauria de ser un final romàntic, un no despertar plàcid i senzill.
Anar morint sense deixar de respirar s'hauria de poder solucionar amb una recepta, una pastilla de la farmàcia del barri o inclús un botonet amb dret a pressionar-lo en aquests casos.


De mentres, estar amb ella és important.