dijous, 27 de gener de 2011

   '                 '

                   '               '

             '

'                 '                     '





Com si un dia tranquil de pluja

volgués amagar l'estrident soroll d'un bombardeig



Com si el cel, enfadat, reclamés quelcom que és seu,

cau l'aigua amb aquesta fortalesa

que sembla que si et toca, t'atravessa.



I de cop, ja és setembre i tinc fred

i els trons insisteixen

amb la certesa que són ells

ls polítics que si volen,

tot ho destrueixen.



I plou...plou molt





i tu no ets aquí per abraçar-me.