diumenge, 29 de maig del 2011

diumenge a la tarda

I de cop, et trobes immersa en un mar de sensacions que fins ara desconeixies.
Sexe que no és gran cosa, i relacions que t'importen massa. Impaciència, conformisme obligat per les circumstàncies i un xic de ràbia, lligat a un estat general de relaxació que poc casa amb el que et crema per dins.
Energies renovables que em transmeten més que ningú, nits memorables, victòries, aniversaris, regals i balcons que em recorden que encara hi ha camí per fer, plans,  i deutes pendents.

De mentre, resignació i un diumenge a la tarda com tants d'altres.

divendres, 27 de maig del 2011

un apunt

Decepció i indignació són dos sentiments que, quan s'ajunten, invaeixen qualsevol intent d'escapament d'esperança, de creure que les circumstàncies encara poden encaminar-se cap a un bon fi, i sembla que només queda espai per la sensació d'haver perdut energia i il·lusió, nits i dies de somnis i tempestes de sentiments que s'escapen de les mans a passes gegants.

dimecres, 18 de maig del 2011

Ella. Còmplice.

És com si la lluna hagués trasbalsat tota la meva vida.
Potser la mort d'un dels sers més estimats, potser conèixer algú fora del comú, amb qui t'hi sents a gust, potser, també, exprimir les hores i els dies desbordant energia encara que en quedi poca.

Replantejant-me tantes coses... La feina, els diners, el menjar,  la roba que porto o el maquillatge que no em poso no tenen, avui en dia,cap importància.
El que realment m'omple és estar amb qui vull, els instants, les essències, una bona abraçada quan la necessito, fer d'una nit de dilluns tota una experiència per no oblidar, reorganitzar els espais, i amb ells la vida, endreçar la ment, els calaixos i les hores, dir el que vull dir, són ara l'important.



Mirar la lluna i sentir de quina curiosa i inexplicable manera m'afecta la seva presència.

dimarts, 10 de maig del 2011

La reina dels somriures


Marxes
ràpid
que la lluita
sembla
que s'escoli
pel forat del pany
i no tinc la clau
ni tu saps
que no és el pany,
que és parany.

Marxes
i desapareixes
amb el so
d'una rondalla
llunyana.


I tornes, 
a poc a poc
on vas començar
amb l'essència 
de qui ets
que no s'apaga
amb la teva llum,
que es queda, 
solidària
amb tots els qui
has estimat, 
tots els qui t'estimem.