I a vegades, la vida, és com una tempesta...
Tot és tan tranquil, quan de sobte, comença a canviar, cauen llamps, no saps d'on, molt soroll, camines xopa sense roba seca a la bossa, i t'encanten les tempestes, i disfrutes dels canvis que t'ofereix la vida, i saps que mentre cauen els llamps, tota tu ets un somriure, i saps que quan deixin de caure, quan ja no plogui, ni faci vent, la calma i el preciós color del cel, encara l'accentuaràn més... I quan acabi la tempesta, vull seguir amb la pell impregnada d'aigua...
Els camins.
Millor fer passes segures.
A vegades no cal saber on et porten, només que el paisatge t'agradi, i la companyia també, a mesura que avances, notes que algú t'agafa de la mà. si et canses, et fan sabates noves, però mai et perds...
Les sorpreses.
Entre les nostres mans