dijous, 24 de desembre de 2009

Pensaments

Les tempestes.

I a vegades, la vida, és com una tempesta...

Tot és tan tranquil, quan de sobte, comença a canviar, cauen llamps, no saps d'on, molt soroll, camines xopa sense roba seca a la bossa, i t'encanten les tempestes, i disfrutes dels canvis que t'ofereix la vida, i saps que mentre cauen els llamps, tota tu ets un somriure, i saps que quan deixin de caure, quan ja no plogui, ni faci vent, la calma i el preciós color del cel, encara l'accentuaràn més... I quan acabi la tempesta, vull seguir amb la pell impregnada d'aigua...



Els camins.

Millor fer passes segures.

A vegades no cal saber on et porten, només que el paisatge t'agradi, i la companyia també, a mesura que avances, notes que algú t'agafa de la mà. si et canses, et fan sabates noves, però mai et perds...



Les sorpreses.

Un món on els humans som extranys. Un bosc on els rellotges s'aturen, al nostre pas per ell. Un bosc que gira, que no està mai quiet. Un bosc màgic, on els planetes hi dormen



Entre les nostres mans

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada