dimecres, 29 de desembre de 2010

DES DE LA FEINA

Des de la feina tot es veu diferent. És com un tocar de peus a terra sòlid, asfalt pur, on els versos i la lluna no hi tenen lloc.

Doncs no, m'hi nego.

M'hi nego perquè aquí hi ha persones que et donen el seu món, la confiança i l'esperança. Que creuen en nosaltres com a eina de futur. que ens transmeten tendresa, solidaritat i uns valors que només amb l'edat s'aconsegueixen.

I això és admirable. 
I no ens fa falta la lluna ni els versos per rebre la dolçor de les seves paraules, els somriures i els petons  i les carícies que ens regalen cada dia.

Així doncs, i des de la feina, avui la dolçor passa al blog per esdevenir escrit, i deixar-ho patent. Perquè tot i veure's diferent, l'essència hi és.

dimarts, 28 de desembre de 2010

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO

Sigues responsable, , guanya diners, tingues, com a mínim, una tarjeta de crèdit, busca't un futur, un pis, una feina per poder-lo pagar, corre perquè no t'atrapin, ni els polítics ni els policies, tingues un ordre exterior i interior a la teva vida, estudia alguna cosa amb futur, posa benzina al cotxe i paga els impostos, recicla paper, vidre, plàstics i orgànic, no fumis, no beguis, no et droguis, no siguis tan crítica amb la realitat social, no pretenguis canviar les coses, no et manifestis, no signis culpabilitats d'algú altre per solidaritat, no pensis en Palestina i encara menys treballis per la seva causa, no llegeixis premsa alternativa, segueix les normes, paga les multes, vota qui decideixin els mitjans de comunicació, escolta la seva ràdio, la seva música i no se't passi pel cap reivindicar Ovidi, Lenin, la força de la lluna o Galeano. No pensis per tu mateixa, i, sobretot, actua com ho farien ells.

Sigues adulta!

DONES SÒLIDES. PER TRENCAR AMB LA LIQUIDESA



Perquè creiem que val la pena lluitar per allò que el món ens fa creure absort, mort, inassequible, LÍQUID. 



Perquè estem fartes que els valors i els sentiments que podem i volem gaudir se’ns escolin entre els dits com aigua de mar cada vegada que ens hi intentem aferrar. 



Perquè volem fer de la sal l’escultura de la nostra vida.



Perquè creiem fermament que tot és possible i que encara queden homes que no tenen por de les dones sense por, i que:
•Apostis per nosaltres i t’impliquis en el Nosaltres
•T’emocionis quan ens escoltis parlar dels nostres projectes i motivacions
•Ens cuidis sempre que ho necessitem i alguna vegada quan no
•Et cuidis
•Tinguis iniciativa
•Siguis solidari i generós
•Sense caire masclista, que ens defensis (com companya-parella-persona-còmplice)
•Trets cracterials com actiu, positiu, implicat, combatiu, competent, valent, formin part de la teva quotidianitat
•Siguis bon gestor de les teves emocions
•No et facin por paraules com respecte, futur, compromís, complicitat, sinceritat
•Militis en el concepte “en els detalls hi ha l’essència de la vida”
•Que siguis (preferentment) d’esquerres, antisionista, intel•ligent, compromès i creguis en l’educació com una eina de futur
•Siguis capaç de mirar als ulls mentre em parles
•Sàpigues acariciar amb tendresa i fer petons quan cal
•No ens deixis a mitges
•Adoris viatjar
•Regalis flors
•T’agradin els nens, els animals i sàpigues tractar-los
•Siguis crític i amb criteri
•T’agradi la música (en especial Leonard Cohen i la cançó d’autor)
•Et caigui bé el Cesk Freixas i que no et quedis al llit l’11 de setembre al matí
•Sàpigues que el 12 d’octubre no hi ha res a celebrar
•No portis tangues (sobretot en la intimitat)
•Siguis heterosexual 
•T’agradi ballar 
•T’agradin les Venus 
•Em diguis coses boniques quan ens despertem
•No creguis en Déus, ni en l’església, ni en el matrimoni ni en la virginitat eterna
•Coneguis Martí i Pol, Galeano, Benedetti i Zygmunt Bauman 
•No facis faltes d’ortografia (o en facis moooolt poques)
•Sàpigues cuinar o en vulguis aprendre
•De tant en tant em portis l’esmorzar al llit
•Entenguis que la fidelitat és signe de respecte
•Et parli la mirada
•No et cansis de veure Amélie i els seus mil•lers de missatges amagats.



L’ESSÈNCIA ÉS NOSTRA. EL MOMENT ÉS ARA.



LAVINIA FREE- SILVIA ALONSO

La lluna/llunàtics

Perquè a vegades estem molt bé tal i com estem, tot i que no ens ho sembli. Potser és la lluna, intrèpida com juganera, que ens abraça de dubtes i ens fa plantejar si el que tenim és el que volem.

Altres vegades, aquest plantejament resulta en conclusions unànimes en diferents estats d'ànim sentenciant que ens falta alguna cosa.
Potser algú a qui no poden suplir els nostres amics, amants, familiars ni veïns.

Algú que ens regali una caixeta de música d'Amélie quan més ens hi intentem distanciar (per por a desfer el que s'ha construït), algú a qui abraçar sense por d'anar més enllà,i  amb la certesa que al matí ja no hi seràs.

Algú que, tot i no entendre'ns del tot, hi sigui, sense més pràmbuls i sense excuses.
I sàpiga sense dubte ni incerteses que ets al seu costat recolzant tot el que fa i desfà.

Una opinió des d'un altre punt de vista.
Un somriure.
Una carícia.
Un bon despertar
o un sopar casolà que no has fet tu.

Algú que conegui les teves llunes i les teves reaccions, sense jutjar-les.

Que condueixi quan estàs cansada
i posi la seva mà sobre la teva sobre el canvi de marxes quan condueixes tu.


Perquè a vegades estem molt bé tal i com estem, tot i que no ens ho sembli.

dimarts, 21 de desembre de 2010

Plantem cara?

Oblida aquestes nits
solitàries
aquest fred
metafòric
la literatura
romàntica

Avui torna
la nostàlgia
i és diumenge

Potser les raons
canvien
la força d'atracció
augmenta
les circumstàncies
evolucionen
tot plegat es complica

Però potser tu
també em trobes a faltar
Plantem cara, plegats, al passat?

diumenge, 19 de desembre de 2010

...

Moltes, massa coses a escriure. Els planetes deuen fer voltes en mil i una direccions, i jo marejada de tants canvis, tants sentiments i tantes coses per fer.
Amb la nostàlgia per essència, els records, les sensacions de fa tants anys que em tornen a la pell, i tantes coses per dir-te sense atrevir-me...
A poc a poc, però, aniré desteixint la memòria i el present per fer-me entendre. desfaré paraules per refer situacions, i espero (només això, per ara), em puguis anar entenent...

dimarts, 14 de desembre de 2010

Neix la primeravera
a les pàgines del llibre
blanc
com el cel d'aquest hivern
que tot just comença.

Avui refloren colors
entre espurnes de llum
i les restes de vi
que no ens vam beure.


Neix la vida
la lluna fa i desfà
i li empaito el ritme
que segueixo els seus passos
la seva nit, em guia
entre decisions que no vull prendre
entre respostes que espero
i a vegades desespero
però no m'aturo
com aquest rellotge
que ja no funciona.
Per ell,
curiosament,
sempre serà primavera. 

Regals... a mitges

Et dono els meus ulls
a canvi de les teves mans
fortes i fermes
tendres i reals

Et regalo el somriure,
la mirada
i l'aventura
de viure la vida
com si fos l'últim dia.

Et demano la consciència
de no ser res si no som lliures
de ser, amb majúscules
més que la suma
de tots dos.