dimarts, 14 de desembre de 2010

Regals... a mitges

Et dono els meus ulls
a canvi de les teves mans
fortes i fermes
tendres i reals

Et regalo el somriure,
la mirada
i l'aventura
de viure la vida
com si fos l'últim dia.

Et demano la consciència
de no ser res si no som lliures
de ser, amb majúscules
més que la suma
de tots dos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada