dimarts, 14 de desembre de 2010

Neix la primeravera
a les pàgines del llibre
blanc
com el cel d'aquest hivern
que tot just comença.

Avui refloren colors
entre espurnes de llum
i les restes de vi
que no ens vam beure.


Neix la vida
la lluna fa i desfà
i li empaito el ritme
que segueixo els seus passos
la seva nit, em guia
entre decisions que no vull prendre
entre respostes que espero
i a vegades desespero
però no m'aturo
com aquest rellotge
que ja no funciona.
Per ell,
curiosament,
sempre serà primavera. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada