dimarts, 28 de desembre de 2010

La lluna/llunàtics

Perquè a vegades estem molt bé tal i com estem, tot i que no ens ho sembli. Potser és la lluna, intrèpida com juganera, que ens abraça de dubtes i ens fa plantejar si el que tenim és el que volem.

Altres vegades, aquest plantejament resulta en conclusions unànimes en diferents estats d'ànim sentenciant que ens falta alguna cosa.
Potser algú a qui no poden suplir els nostres amics, amants, familiars ni veïns.

Algú que ens regali una caixeta de música d'Amélie quan més ens hi intentem distanciar (per por a desfer el que s'ha construït), algú a qui abraçar sense por d'anar més enllà,i  amb la certesa que al matí ja no hi seràs.

Algú que, tot i no entendre'ns del tot, hi sigui, sense més pràmbuls i sense excuses.
I sàpiga sense dubte ni incerteses que ets al seu costat recolzant tot el que fa i desfà.

Una opinió des d'un altre punt de vista.
Un somriure.
Una carícia.
Un bon despertar
o un sopar casolà que no has fet tu.

Algú que conegui les teves llunes i les teves reaccions, sense jutjar-les.

Que condueixi quan estàs cansada
i posi la seva mà sobre la teva sobre el canvi de marxes quan condueixes tu.


Perquè a vegades estem molt bé tal i com estem, tot i que no ens ho sembli.

2 comentaris:

  1. Ai Sílvia, com en saps!!! cada mot és una veritable realitat!
    M'ho llegeixo i rellegeixo i és el text ideal per avui! (l'has escrit ara amb un pim pam després del que t'he dit o és simple coincidència???).

    "Algú que conegui les teves llunes i les teves reaccions, sense jutjar-les." (necessari, imprescindible ! jeje)

    la foto....brutal!!!!!!

    ResponElimina
  2. jajaja, sehhh, és per tu, jajajajajajajajajaaj
    a veure si s'entera el mamarratxuuuuuu, xDDDD
    t'estimooooooooooo
    no l'has liat, no!!!!!!


    pim, pam pim, pam1!!!

    ResponElimina