dimecres, 29 de desembre de 2010

DES DE LA FEINA

Des de la feina tot es veu diferent. És com un tocar de peus a terra sòlid, asfalt pur, on els versos i la lluna no hi tenen lloc.

Doncs no, m'hi nego.

M'hi nego perquè aquí hi ha persones que et donen el seu món, la confiança i l'esperança. Que creuen en nosaltres com a eina de futur. que ens transmeten tendresa, solidaritat i uns valors que només amb l'edat s'aconsegueixen.

I això és admirable. 
I no ens fa falta la lluna ni els versos per rebre la dolçor de les seves paraules, els somriures i els petons  i les carícies que ens regalen cada dia.

Així doncs, i des de la feina, avui la dolçor passa al blog per esdevenir escrit, i deixar-ho patent. Perquè tot i veure's diferent, l'essència hi és.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada