dijous, 24 de desembre de 2009

Pensaments

Les tempestes.

I a vegades, la vida, és com una tempesta...

Tot és tan tranquil, quan de sobte, comença a canviar, cauen llamps, no saps d'on, molt soroll, camines xopa sense roba seca a la bossa, i t'encanten les tempestes, i disfrutes dels canvis que t'ofereix la vida, i saps que mentre cauen els llamps, tota tu ets un somriure, i saps que quan deixin de caure, quan ja no plogui, ni faci vent, la calma i el preciós color del cel, encara l'accentuaràn més... I quan acabi la tempesta, vull seguir amb la pell impregnada d'aigua...



Els camins.

Millor fer passes segures.

A vegades no cal saber on et porten, només que el paisatge t'agradi, i la companyia també, a mesura que avances, notes que algú t'agafa de la mà. si et canses, et fan sabates noves, però mai et perds...



Les sorpreses.

Un món on els humans som extranys. Un bosc on els rellotges s'aturen, al nostre pas per ell. Un bosc que gira, que no està mai quiet. Un bosc màgic, on els planetes hi dormen



Entre les nostres mans

dimecres, 23 de desembre de 2009

Antecedents


Hi ha persones a les que ens passen aquestes coses.

Vaig fer un blog, i l'he perdut.

No sé el nom, ni el correu amb el que el vaig obrir, ni res de res.

Eren relats destinats a l'oblit, a desaparèixer al món virtual.


Potser les paraules ja havien fet la seva funció en el meu món i el teu, i van decidir, reunides assambleàriament en petit comitè, desaparèixer subtilment del meu abast. O qui sap, com Baricco i els seus quadres, si mentre les escrivia, elles es van posar data de caducitat i, en arribar, van marxar silenciosament, sense dir res...