dissabte, 14 d’abril de 2012

Dies

Quan el món es fa tan petit
que no em deixa respirar,
surto al jardí
per la porta del darrera.

Planto un llimoner
intento,
per tots els mitjans
que les teves cendres
no toquin
la meva llenya
humida.
Em segueix agradant
tant, màgicament,
mirar el foc...

Records penjen
de branques
que ja ningú rega
des de fa dies.







This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada