diumenge, 25 de març de 2012

La fi dels meus dies

Últimament em plantejo la fi dels meus dies. Plantejament d'allò que pugui mínimament controlar, ja que per sort no sabem quan arribarà el moment, ni si serà inesperat o esperat, dolorós o pacífic.

Prenent consciència que ens pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment, no m'agradaria deixar coses per dir.  Per fer... les eternes inquietuds fan que sempre tinguem coses a fer, almenys en el meu cas, però intentant deixar lligat el que estigui al meu abast.

És per això que últimament em prenc l'existència d'una manera més pura, essencial. Cada segon és extremadament important si estàs amb la gent que t'estimes.
No rendir-se en la lluita socio-política per coexistir internacionalment en una terra millor, forma part potser a voltes no de disfrutar, però si de viure aquesta existència de manera coherent.
No deixar d'aprendre cada dia, de voler saber, de conèixer, de ser curiosa amb tot allò que t'envolta.
I sempre, sempre, amb l'humor i un somriure com a premisa.

Ahir vaig aprendre que d'aquesta manera coneixes persones fantàstiques en situacions extranyes que fan coses per tu desinteressadament només perquè han vist certa "puresa" o "alegria" o "essència" en els rostres. I això és fantàstic. I m'encanta perquè no tot està en decadència. LEs persones no ho estem, hem de lluitar perquè així sigui.

Que el que ens envolta se'n va en orris? Doncs construïm entre totes un entorn on hi podem existir.
Que passa, a petita escala, per somriure? somriguem. A més gran escala per la nacionalització dels bancs, les condonacions de deutes i el repartiment de les hores de treball? Doncs a què esperen? Que passa per lliberalitzar l'accés a l'aigua arreu del planeta? (Sí, parlo de Palestina, de la Índia i molts països d'Àfrica).
Que passa per reconvertir el sistema capitalista en una opció que remi a favor de les persones i no del benefici privat? doncs potser que ens movem...

I la meva "manera de treure tot el suc a la vida"  passa també per aquí...




Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

1 comentari:

  1. Lúnica ventatja de ser la nostra raça el principal problema d'aquest món, es que per força en som també l'única solució.

    M'encanta l'escrit.

    Perqué la raça humana es extraordinaria, i dic "la", i ens n'adonarem quan siguem concients que només en som una.

    ResponElimina