No sóc una excepció.
Vaig ser concebuda un 23 d'abril de fa 29 anys. Porto la data tatuada al cos. No per la meva concepció, no sóc tant egocèntrica, sinó perquè la persona que més m'ha estimat es va voler marcar un homenatge i ens va deixar també entre roses rojes i lletres de llibres que devorava amb delit.
La festa de l'amor, encara que odii el consumisme i el tall britànic digui el contrari, volent-me fer creure que és no sé quin dia de febrer...
El sant del meu pare, fidel a portar-nos cada any una rosa per la mare i per mi, sense excepció, roses birmanes, vietnamites, catalanes, però sempre diferents, sempre perfectes.
Dia on la literatura surt al carrer i es fa còmplice de molts que encara no estimaven la lectura i des d'algun Sant Jordi la troben... i s'hi aferren. On els poetes i poemes surten al carrer a buscar petites meravelles de paper.
Sempre he preferit els llibres vells...
Enguany, serà, segur, ben especial. Suposo que dur, també, inevitable recordar l'últim. Però el romanticisme del fet en sí passa per damunt de la tristesa, amb el temps...
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada