dimecres, 30 de gener de 2013

Nostrums

Massa llibres a la pila dels pendents.

50 sombras de Grey, E. Ll. James, 3 llibres la trilogia sencera.
La revolta poètica. diverses autores
Cinco décadas de los mejores trabajos de Sergio Aragonés
Fragmentos de un discurso amoroso. Roland Barthes
Llegendes de Mar. Miquel Martin
Contra los cuerdos. Dsbrdr Schz
i no segueixo...

Dues rentadores per posar.
La compra per fer.
El llit, encara per desfer.

Ahir va ser un dia extrany. Avui... potser també. diferent,paraula que sempre ho diu tot, i no es diu res...

Desde fa dies tens una sensació extranya, en forma de projecció de pensaments (concepte altament científic, ho sé)  que algú camina cap a tu per acabar-vos trobant d'una manera surrealista, inesperada i aparentment fortuïta. Tot i que la sensació hi era. No acabes de saber si identificar-la amb la troballa o bé  obviar-la (la troballa o la sensació) per no tornar-te una intuicionista pura i acabar oblidant que les casualitats, per moltes que esdevinguin en un mateix instant, encara poden existir.

Converses curtes i eternes alhora t'inciten una intriga agradable, cert nerviosisme per materialitzar la sort i certa esperança d'haver trobat algú especial. O retrobat. O potser és l'oportunitat que el temps no ens va donar llavors. Potser havia de ser. Qui sap. Sense massa espectativa. PErò sense treure importància als fet casuals, o causals.

Retrobo també classes magistrals on la manipulació de l'opinió pròpia mentre et diuen " trenca amb els paradigmes i no et deixis influenciar" són tan evidents que acabes saltant i fent un discurs político-trascendental deixant al propi docent sense arguments ni per ell mateix ni per als seus exemples absurds.
Volia, però no ho he pogut evitar. Això li passa per voler manipular l'opinió pròpia.   Recordo un relat del 2006 després d'una classe d'aquest home...
No passaran. Ni al carrer ni a les aules.

I aquí estava la meva ment...

I he entrat per primera vegada en un d'aquests locals anomenats "Nostrum" que fan com tírria per fora i he descobert l'essència en majúscula del menjar preparat, fast foood i pretencions elevades de nutrició equilibrada amb poc èxit. Això si, he dinat per 3 euros. com una campiona. I encara puc dir que no he provat mai una hamburguesa de cadena internacional ni nacional.

i segueixo intrigadissima amb cert regal anomenat "30 pelis imoprescindibles per als 30" sense noms, ni resums ni res...
M'encanta!
I si hagués de posar banda sonora al dia....
Aniria més o menys així... El Puchero. De todas las cosas







Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

1 comentari:

  1. Hi ha coses pitjors que la quotidianitat. I el pitjor és quan esdevenen quotidianes.

    ResponElimina