dimecres, 11 de gener de 2012

in-versos. non-presos

BON COP DE PUNY

Bon cop de falç
remoguem la terra
regirem el vent
i que s'alci el nostre estel
que ens fa caminar valents.

Bon cop de puny
per fer callar les mentides
que ens estan fent tant mal
i que n'aprenguin,
que les decisions són del poble
I la terra de qui les pren.






EL PREU DE LA MEVA LLIBERTAT


Si trencant-me la pell
Per fer eixir sang roja
Sucant-hi el puny
Alçant-lo al vent
I dibuixant-hi l'estelada
Aconseguiré l'autodeterminació
La llibertat, la independència
Del meu poble, ho faré.

Tinc la pell farta de talls,
I encara no som lliures,
Però la meva doctora sap
El preu de la meva llibertat









PERQUÈ NO M'EXPLIQUES?


Mare, perquè no m'expliques
Què li passa a la veïna,
Que el marit sempre la crida
I els blaus que té a la pell
No marxen,
I sempre diu que cau de l'altell?

Perquè no m'expliques
Com és que treballes tantes hores
I el teu company de despatx
Treballa pel mateix sou humil
Cinc hores menys al dia?

Perquè no m'expliques
En què pensa aquest poble
Que no s'uneix, i no lluita
Si ens l'estan destrossant...


Mare… els anys provoquen ceguera?











LA PARAULA AL COR


Amb la paraula al cor
I el vers a la ploma
Intento entendre
Com es viu
Tancada
Dins quatre parets
Desfent o refent somnis
Segons com s'alci el dia
Desitjant veure el sol
Vestida d'alegria
Amb la llibertat a la butxaca
I les parets a la deriva.







AMB C DE COMBAT


Cada vegada sembla que som més
Cada dia més units
Cada volta més cridaners
i cada revolta més coherents.

Amb C de Contundència
igual que Conclusió:

El Combat no s'atura!






COM SI UN DIA TRANQUIL DE PLUJA




'

' '

'

' '



volgués amagar l'estrident soroll d'un bombardeig.

Com si el cel, enfadat, reclamés quelcom que és seu,
cau l'aigua amb aquesta fortalesa
que sembla que si et toca, et travessa.

I de cop, ja és setembre i tinc fred
i els trons insisteixen
amb la certesa que són ells
Els polítics que si volen,
Tot ho destrueixen.

I plou...plou molt


i tu no ets aquí per abraçar-me.








LA LLUM



Suaument apagant foscors que creies inapagables....



BIS A BIS


Moments
en què m'abraces, i em cantes
a cau d'orella
la més bella melodia

Moments
en què em mires, d'aquella manera
en què només tu saps mirar
i sols els ulls són els que parlen.

Moments
en què m'agafes de la mà,
i una carícia diu més
que mil versos dins un núvol
de paper i maduixes de mel.

Moments
dins un tarannà rebel
alegre i amb un somriure
sempre present.



2008

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada