dimarts, 17 de juliol de 2012

Mil coses que ens queden

Paraules com "ara no és el que vull" se'm claven dins amb una força dolorosa.
I no gestionaré això amb la persona interessada.
Potser generaria reaccions d'allunyament, decisions preses pensades per al meu bé però que no aporten al bé i objectiu comú que ens hem marcat per nosaltres.
Així doncs callo. Per primera vegada. Callo dolors i desitjos també, però això ja ho sabíem.

Algú que fa dos dies et deia tot el contrari, i que lícitament canvi la opinió i te la expressi amb tanta força no és fàcil de païr.
Quan et converteixes amb algú que no forma part d'un pla que prometia. Ni tan sols intentar-ho encara que sigui amb calma. La negació total de les possibilitats anuncien un final claríssim amb poques possibilitats per al futur, almenys per una de les parts.
Però seguim sense saber què passarà en un futur.
Ens queda el més important. Ens queden mil coses per descobrir i les ganes de ser i compartir-nos. Suposo.



Ens queden canvis de lloc, i  look.


Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada