dimarts, 17 de juliol de 2012

Trobo a faltar el teatre

Trobo a faltar el teatre.
Conclusió d'aquestes dues setmanes.
Potser no tant el teatre en si, que també, sinó un espai protegit on t'oblides de tot, no penses, s'esvaeixen totes les preocupacions i només disfrutes.
Aquests moments que omplien 4 hores de cada setmana fins no fa gaire, són els que trobo molt a faltar.
I me'n adono perquè penso massa! Quines coses, no?
Tot i això, he de donar les gràcies a l'estiu i els seus múltiples esdeveniments que m'ocupen les nits de dimecres, dijous i els caps de setmana. S'agraeix.

Veure a Rojo Cancionero y banderas rotas i compartir la màgia escenari-públic amb ells és grandiós. O El sobrino del diablo  i les seves bromes cultivades culturalment, o Amparo Sanchez i la seva gran veu... o riure una llarga estona amb Dani Rovira.
O teatres o grans concerts  de grans persones.

Tot plegat son granets de sorra que van formant part del camí, que construeixen instants que comparteixes amb gent que t'estimes, i aquestes petites coses son les que ens acosten a la felicitat. Si ens deixem.

Segueixen injustícies mundials, estatals i autonòmiques.
També continuen les personals, paraules punyents que de la contundència fan mal, i replantejaments de rols que del propi dolor no vols repetir.

Per això sempre queda l'essència.
I per això el temps passa
per trobar essències arreu....
i no només en el teatre.



Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada