Així funciono. M'agrada recollir ràpid les restes d'una explosió. Per estar preparada per la propera.
És un acte purament egoista, i això fa que a vegades fem mal a persones a qui apreciem i mai voldríem que ho passés malament per res del món.
Però també ho entenc com una evolució necessària per no fer-nos mal.
Evoluciono amb la frase de sempre. si ha de ser, serà, sigui en la direcció que sigui, i no serà res premeditat ni res que ens faci mal. no sabem amb qui, si amb altres o entre nosaltres. això només ho sabrem si trobem la necessitat de que sigui.
Per tant, toca disfrutar-se. Disfrutar la vida. el Sol i buscar la felicitat entre la gent que tens al voltant. Ja sabeu els Inventari Nº 1 i Inventari Nº 2. i els que vindràn. Ara penso que és moment de l'inventari Nº 3.
Que la vida son les petites coses que ens envolten i ens fan somriure.
Una cervesa en un bar, la nòmina a final de mes (si, ho reconec, també és vida!), un cantautor que et sorprèn gratament una tarda de diumenge, un mural que pintes entre setmana amb 20 persones més o un assaig de teatre on t'oblides de la resta.
és la cançó que diu exactament el que necessites sentir, una frase en una paret de l'habitació que havies oblidat i una fotografia de 1939 que veus per primera vegada.
Per tant, toca això, toca donar les gràcies als qui m'acompanyen i em proporcionen aquests moments. toca passejar perquè puc caminar i toca somriure perquè encara tinc dentadura per estona.
M'acompanyes?
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada