Tens un mirall que et reflexa el camí que has fet, però no et pots quedar embaladit mirant enrere.
No ho fas, perquè pot venir algú per el trencant que tens més endavant.
I sí, venia algú, i s'ha incorporat al teu camí. Sort que no mirava enrere, que si no t'estampes!
O potser ets tu que has ocupat el seu carril, i heu de compartir vivències, entrebancs i espais. Qui sap.
La qüestió és que el mirall desapareix, ja no et cal mirar enrera... i el camí es destapa d'arbres... el cel és clar, no plou i el sol no t'enlluerna, i tens algú al costat que t'acompanya, et fa somriure, et posa música al camí, i et dona una felicitat que no hauries imaginat alcançar mentre caminaves....
(reflexions trobades. 2009) Avui ho llegeixo des de l'altre costat del mirall.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada