Els moments en els que no treballem son per abraçar,ballar,viure cadascun 60 minuts de cada hora,encara que l'esquena et recordi l'edat,els anys i les derrotes.
Tres personatges sota un mateix sostre. Curios. Còmic i divertit també.
Lletres bankia i seguim,
coneguts amics i per coneixer.
Sonen bé els plans per diumenge un dissabte de matinada.
Quan son sensats, perquè saps que diumenge seguiran sonant ideals!
Mil temptacions i recordatoris de la duresa d'algunes situacions, i persones properes que et fan pensar en l'absurditat de tot plegat, però està tot parlat i metaanalitzat. Aixo no ho puc canviar encara que estigués disposada a ferho.Les enfants I altres projectes frustrats que es queden al camí.
Madrilenys,catalans i palestins en la calle codo a codo, que som mes que la suma de .tots nosaltres.
I els que no hi son, o no del tot, participant de la construcció popular de llatinoamèrica i tants altres llocs amb tota l'essència que s'ha endut a la maleta.
El dia
Et lleves d'hora després d'una nit d'emocions teatrals difícils d'explicar si no has viscut en directe.
Fa bastant temps que no vas al mar amb una altra cosa que les ulleres i els peus d'ànec, i ja no recordaves la sensació de llibertat que proporciona.
Conscient del luxe, Conscient de la condició burgesa que representa ser a 'altre costat dels banyistes.
Bancs de meduses entre converses d'economies sostenibles basades en la no-moneda. Projectes venus.
Descobrir d'on ve la sensació de relax i benestar extranya que et produeix el barqueig i disfrutar com una nena petita recordant els viatges a l'aquadiver de la preadolescència.
Setmana de tornades i visites que fan especial il·lusió.
Seguirem, com diuen uns amics del País Valencià... amb la tendresa que ens deixares.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada