dimarts, 10 de juliol de 2012

Infidel pescador

No sé perquè m'ha vingut aquest poema al cap, de
 2004
Et conec???

Fa dies que et vaig conèixer...
En realitat encara no han passat vint nits.
Vas arribar, de sobte, tard, a casa meva.
Demanant-me que et conegués, que et descubrís, que et despullés
Com un peix en el seu llac em vaig trobar,
Atrapada per una dolça reixa, que m'estrenyia i m'agradava.
Infidel pescador, que sempre arribes tard...
No sé com, escapo com sempre, amb una arrel a la meva terra ,
I la llavor encara per plantar.
S'ha d'esperar, diuen els savis, la lluna plena
Per tal que la collita surti bona i ferma.

La propera lluna dormiré, i potser l'altra també...
De moment deixo germinar la llavor, a l'espera.
A l'espera...
A l'espera...
Potser espero l'arrel?
Aquella primera que és dèbil i esperançadora.
Llàstima de no ser-hi quan neixi.
Estic tancada a casa meva,
Aquella on visc i d'on no m'hi sento.
Aquella plena de llums i colors i fums que se'm fan negres,
On no aconsegueixo trobar-hi res que em recordi a tu,
Infidel pescador.

Al llac on era, en aquell poblet, cada pedra em recordava a tu,
I no em deixava viure.
Ara no hi ha res que m'hi faci pensar,
I tampoc puc viure...
Em summergeixo en mi mateixa per poder-te recordar,
Infidel pescador, que sempre arribes tard...

Sort que el temps m'ha fet oblidar,
I la distancia no sentir.
I les pedres tornen a ser només pedres,
I la collita s'ha secat,
Encara que aquesta casa segueixi sense ser la meva,
I tu segueixis sent
Infidel pescador.



Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada