divendres, 27 de juliol de 2012

Poemes a mitges i un regal sorpresa

Una nit de Terreta, allà al 2010... made in Vicent and mua!

Del sud
de la barra del bar
ens tornem a trobar
un altre divendres
amb la llògica
a flor de pell

Amb una penya
que ens fa sentir
la nostra part arquitectònica
que sempre utilitzem
quan netegem.

La ment en blanc
les butxaques plenes
de sort,
la il·lusió als somriures
i la sorra... als peus

Desencadenant sorra
una printa
de peu per costa
moviment sense fals,
sols el moment en què estàs.

Ets aquí, i allà
o potser jo aquí, tu allà
qui sap si nosaltres
allà, i la resta aquí.

Però ser i estar, avui
tenen el mateix sentit.

Sentit, el que donem
a cada paraula
cada lletra
que sols intenta ser entesa,
interpretada, i compresa.

I fem
ni més ni menys
(i tant és el sentit que petita és la paraula)

Poesia
de la diva, dels uns i dels altres,
cada instant d'un dia,
sense redundàncies.

Nit.
La vida dels qui de dia viuen
i donen tota l'energia
a les petites coses,
als instants insignificants
o que tant signifiquen
per als que vivien de nit.

Aquesta llibertat
la màgia d'una mirada
sense paraules
conversa entre somriures
avui,
ja ens sobren els versos.

____________

I a 'acabar la nit, m'arriba un poema damunt la taula, fet des de la barra del bar, instants paral·lels.


Pintar los miedos sin salirte
rezas a dioses muertos,
Colocas tus ojos en arena

Rebobinar...
Coser lágrimas rotas
(cuando los silencios deshilachan
las entrñas de nuestros recuerdos
tan solo las palabras carecen de sonido)

A veces,
a tinta tiene que hacer ejercicios de conciencia
para no desmoronarse,
supongo que por miedo
a no gustarse....
Tal vez sea solo verguenza
(vestida de azul)
que deambula por hojas por este ataúd
montado en velocidad.

Y el azul se vuelve
despacio, al paso del viento
de un rojo desesperadamente intenso
tan lleno de fuerza
que cuesta, incluso
mirarlo.

                 (Quique)



Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada