diumenge, 29 de juliol de 2012

Errors, again. Sensacions. coses que s'escriuren.


Crec que m'he equivocat.
Again
Però cada vegada ens equivoquem d'una manera diferent.
Aquesta vegada he magnificat no sé ben bé què per una esfera relacional que en realitat no existeix com a tal. No és especial i no sembla que hi hagi ganes de que ho sigui.

Les actituds, reaccions totalment comprensibles però que marquen un camí que em fa veure la realitat tal i com és.

Em fa plantejar que llavors sí que podriem redefinir les coses (que estan redefinides per si soles) i donar opció als desitjos, ja que ara sí que no es  trencaria cap pacte.

Però no. No redefiniré res. Ni insistiré en res. Aqui cadascú ja sap quines cartes juga, com es comporta respecte a l'altre i les sensacions que canvien i les que no.
I no és feina meva.

Jo em rendeixo.
Abandono

Ens quedaran moltes coses, segur, moments per viure, disfrutar i conèixer, però no d'una manera especial, almenys no és el que es percep. 

Potser no val la pena si quan necessites no hi és i quan saps que tot podria ser genial  no és.

Potser no és el moment.
Ni la persona.

Per tant, aire, que vol dir vent. Demanes temps i et regalo l'eternitat.
No vull lluitar per sentir-me segon plat, o malament cada dos per tres per reaccions que no em pertoquen, i no crec que em mereixi tampoc sentir-me poc valorada pel fet de no estar en la prioritat d'algú, i sé que potser no és real, però és la meva sensació.

Vull tornar a somriure ara que la vida em somriu a mi, vull trobar una persona o dos o mil que em facin oblidar que el món en el que vivim és una porqueria, algú per qui sigui una prioritat, que em cuidi i es deixi cuidar, algú que em faci riure i sentir-me especial, i no una molèstia pel fet de voler compartir el temps.
I gent així ja en tinc a la meva vida.
I sé que en vindràn més.


I si algun dia hi ha d'haver alguna cosa especial hi serà, però ara mateix no sembla que hi hagi ganes. S'han negat i això em demostra moltes coses.

Potser quan els trens passen mai tornen a les mateixes estacions.
Anyway, això no ho sabrem pas... no crec que torni a sentir certes coses després de certes coses.
Baixar del burro mai ha estat el meu fort, però el conformisme emocional  tampoc.

Jo vaig a viure la meva vida entre somriures i que es menji el cap un altre!

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada