dilluns, 3 de setembre de 2012

Tramuntana

Ara començo a entendre com funcionen les coses.
Les circumstàncies et porten a pensar, crear reflexions internes per desenganxar-te emocionalment d'algú, reconstruïr-te com pots fent servir els recursos que tens a mà, els fàcils i els difícis.
Desmitifiques a la persona en qüestió amb arguments com la no acceptació d'actituds covardes en algú que en el seu moment no va voler apostar per tu deixant-te en un segon plat dels que acaben sent excepcionals.
Decideixes no alimentar aquestes relacions.
Aprens
Avances
Coneixes altres persones extremadament vàlides per crear projectes de futur.
Et recomposes amb dies que necessitaves allunyar-te de tot plegat i la persona en qüestió.
Recordes i rememores altres actituds que et van fer mal, que van existir com saturacions o distàncies imposades, i per fi sembla que tens clar que les coses son on han de ser, que trigaràs a mastegar aquestes noves circumstàncies i a perdonar el que t'ha fet mal, però desde la distància, perquè has decidit que no et mereix. I no et mereixies tot allò.

I així funciona tot, quan sembla que ho tens per la mà, ve un cop de tramuntana i et regira l'estómac i t'esmicola les decisions i et desfà cada maó del mur que t'has construït, però sense indicar-te camins ni absolutament res.
Com diu una gran troballa en forma de persona ; "si te parten, coges los pedacitos, te reconstruyes y pa'lante niña, que los errores están para cometerlos, no para repetirlos!

Però la nova Sílvia sap donar-se temps. Sap donar el temps necessari a les situacions, i no penso ni pretenc fer res més que això.


Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada