Jo n'he agafat un altre en una altra direcció. Cap a la felicitat que no he estat capaç de treure't, cap a la maduresa en les persones que m'acompanyen. Cap als petits instants com a fets importants, cap als detalls, cap a l'essència, cap a deixar que les coses passin si ve de gust que passin, sense més voltes.
Baso la meva existència en ser conscient de l'amarg per disfrutar el dolç, però esgarrapant somriures sempre encara que a vegades no sigui senzill. I en aquest tren estic, tot i que és tant senzill somriure... només una contracció conjunta de 15 músculs, amb les seves bandes I i bandes Z, que no sembla que es cansin de treballar.
Van passant coses, noves coneixences, noves experiències, superar-se cada dia, nous reptes, nous aprenentatges i noves oportunitats que t'obren portes que no saps a on aniràn a parar.
I això m'encanta.
I m'encanta també les persones que m'envolten, i a seva capacitat per fer-nos lliures sense perdre'ns en la irrealitat.
Caminaré amb sabates fetes a mà,, per si el terreny no ajuda.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada