dijous, 6 de setembre de 2012

Trens que arriben, marxen i tornen, o no.

Recordo una conversa en la que quasi no vaig parlar.
Vaig escoltar una frase que se m'ha quedat gravada a la ment : "Necessito pujar a aquest tren per no penedir-me sempre de no haver-ho fet". Recordo entendre-ho, i per suposat acceptar-ho.
Han passat dies, moltes coses. Aquell tren ja no hi és, i va sense passatgers.

Ara sóc jo qui es troba en aquesta situació.
No poder començar res sense haver intentat pujar en aquell tren que un dia va marxar amb les places ocupades. Per no penedir-me'n.

I és una sensació estranya quan no trobes l'estació...


Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.

1 comentari:

  1. Mai saps a on et portaran alguns trens, però el veritable viatge el fas tu tant si agafes el tren com si continues a peu, no ho oblidis.
    Un petó

    ResponElimina