dimecres, 20 de juliol de 2011

RATAFIES




Un to més i ell penjarà, el telèfon ja no tornarà a sonar. Quan el to acaba, torna a col·locar el telèfon al seu lloc. Aquest últim so se li ha fet massa curt, però s’ha promès que no hi tornaria, no es vol fer pesat.
A quatre quilòmetres, una casa, al poble número 2. (tenint en compte que al nº 1, hi ha el noi). Al pis de dalt de la casa del poble 2, sona el telèfon per última vegada, però ella no ho sap, això. Si algú li hagués dit, l’hauria agafat… Només es volia fer rogar un xic. 
No es coneixien encara, feia dues setmanes havien coincidit a les Festes Majors del poble número 3, a quatre quilòmetres del 2, i sis de l’1, i tot i ser una comarca petita, no s’havien vist mai.
Aquella nit, al poble número 3, es van creuar les seves mirades, i després d’un parell de copes, ell se li havia acostat, i li havia demanat el numero de telèfon a ella,quedant en trucar-se dissabte al vespre.
Ella ja sap qui hi havia a l’altre cantó de l’auricular, i no l’ha volgut agafar. Ha esperat que torni a sonar, però ella no sap que és l’ultima vegada.
Al poble número 1, ell se sent enganyat, pensa que ella s’ho ha repensat, i decideix quedar amb els amics, anar a fer una Ratafia, a veure si s’esvaeix. Però els amics no paren de preguntar què ha passat amb la noia del poble número 3 (que no és del 3, sinó del 2, però ells no ho saben, això).
Ella, a 4 Km d’ell, corre a agafar el telèfon, que torna a sonar. Però no és ell, és la seva amiga, la de l’insomni.
L’amiga li pregunta com ha anat amb el noi del poble número 3 (que en realitat no és del 3, és de l’1, però elles no ho saben, això), però ella no té ganes de parlar-ne, prefereix anar a fer una Ratafia. Pacten anar al poble número 1, que es veu que la fan bona…es trobaran a la taberna del poble 1.
L’amiga de l’insomni arriba abans, i seu a una taula. Al costat hi ha quatre nois prenent una Ratafia. L’amiga de l’insomni es mira el noi, i hi ha joc de mirades. Ell es beu la Ratafia d’un glop, i s’hi acosta a demanar-li el telèfon.
Li dóna. Queden que es trucaran al vespre.  L'amiga de l'insomni pensa que es farà esperar, que ell haurà de trucar dues vegades.
Ell pensa que aquesta vegada no insistirà, que només trucarà un cop.
Els quatre nois marxen. Passats deu minuts, arriba
Ella.

2 comentaris:

  1. brutaaaaaaaal!!!!!!!!!! crec que ja me l'havies llegit! que fort! a vegades per tant insistir i d'altres per no insistir gens... Al final, s'ha de fer el que una sent i té ganes de fer!!!!

    Molt gran!!! moooolt!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Molt maco, felicitats!
    Ah, i la ratafia Russet, la millor!

    ResponElimina