Malviviendo

Et poses a pensar, reflexionar amb lluna plena sobre aquelles coses que no t'agraden i fas, aquelles actituds que hauries de canviar, i costen tant, aquelles decisions que no t'atreveixes a prendre, i de cop el teu micro món se't fa un univers on sembla que ets el més important i el melic del planeta.

I no. No et pots oblidar que els teus "problemes" no són res perquè no tens una família que es raciona els iogurts a qui no saps com dir que t'han fet un ERE i no podeu pagar la lletra.

Has nascut en un país privilegiat i tens aigua potable (si, per molt normal que ens sembli, encara avui és un privilegi).

I se suposa que vivim  en un "estat del benestar", hipòcritament anomenat així  per l'escarni de la classe política envers la resta de la població, que segueixo pensant que encara riuen, d'amagat, tots ells... i en una "democràcia" que vetlla pels nostres ( nostres?) interessos, en un estat ( gràcies, Maquiavel, per la paraula que tants problemes identitaris ens ha portat) que està al límit d'un abisme econòmic, social i polític que no ens atrevim ni a imaginar gràcies a la claredat i transparència dels max media d'aquest estat tan democràtic. Europa se'n va en orris en dos dies, i som incapaços de prendre exemple de Gràcia, ens indignem, si, peo on queda el compromís, la revolució, l'intent de canviar, acabar amb aquest sistema capitalista totalitari que no ens deixa respirar i la possibilitat més bonica de subsistir que ens ofereix és què, deixar el deute extern en mans d'una Sionista anomenada Merkel? Il·lusos... Xina ens el comprarà!!!

I a les reflexions actitudinals m'atreveixo a anomenar-les problemes??