Inconscientment del subconscient

Fumo l’oblit
del record
del regust àcid
de l’última nit.

Escric en vers
allò que la ment
no em deixa dir
la paraula evoca
el que s’escola
inconscientment
del subconscient.

Que m’atraus
més del que crec,
egoïsta, perdut
o sense diners,
ni mite ni màgia
això no és,
és quelcom més.

Universalitzar
tots els sentiments
l’estima, l’eufòria
la ràbia, el misteri
de conèixer
el que s’amaga
rere la teva ment
que no som iguals,
però tampoc diferents.

El teu afany
per no fer mal
que me’n facis
perquè m’ho he buscat
que pateixis tu
i que no ho pugui suportar,
que no tinguem res
que perdonar
només per celebrar
petits instants
d’una esporàdica
felicitat.

Per cert,
me n’oblidava
felicitats
per ser capaç
d'acceptar
les paraules més dures
que no he dit mai,
per ser així
per estimar-te tant
per ensenyar-me’n a mi,
perquè ja saps
que sóc aquí
que t’escolto
que t’entenc
i que m’importes,
això vull dir
ni més ni menys.

No permetis que l’oblit
s’apoderi de mi
ni que el teu cap
et separi de tot
el que hem construït.

(més versos del 2005, el blog perdut i retrobat)