Per l'Alex
Posar un parell de mitjons a la rentadora entre d'altres coses i treure'n un de sol quan acaba la bugada és, com diu l'Alex, un dels grans misteris d'aquesta vida.
N'hi ha d'altres, si t'hi poses a pensar una estona... Sempre que decideixes agafar el paraigües deixa de ploure tot just arribes al primer destí i sí, és un d'aquells dies que has de fer tantes coses sense passar per casa que acabes carregant el bastó impermeable tot el dia, i com plovia tant has decidit que el plegable era massa poca cosa i has agafat el gran.
O quan perds alguna cosa reemplaçable, unes claus, unes ulleres, les estisores de cuina (on s'amagaràn si sempre les deixes al mateix lloc?) i per fi, després de donar als objectes un temps prudencial perquè apareguin, i no ho fan, decideixes reemplaçar-los, gastar-te els quartos en unes ulleres noves, una còpia de les claus, o anar al Cofac a per unes altres estisores de cuina. Tornes cap a casa amb el teu nou objecte, pensant inevitablement que com a l'antic se li acudeixi aparèixer et sentiràs mes imbècil del que et sents mentre camines. I si, se'n riuen a la cara perquè ara són parelles d'objectes dins les quatre parets del teu pis, quan al dia següent apareixen plàcidament en un lloc visible als teus ulls, un lloc on ja hi havies buscat i rebuscat, el SEU lloc, allà on abans no hi éren...
Potser en tot això Murphy hi té algun tipus d'influència sobrenatural o naturalment estudiada. Qui sap...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada