Sents que fins llavors havies bloquejat sensacions per por, o per evitar situacions compromeses, però ja fa dies que vas decidir fer el que sentissis, optar per la senzillesa de les coses i tirar-te a la tendresa sense pensar en pros ni contres ni res que no sigui en el somriure que tens davant.
El cos demana més, el contacte superficial és la senzilla manera de dir, i no sempre predir, que la carn demana carn, la pell, els llavis, les mans, demanen una visita guiada per una llengua desconeguda.
I la vida continua i canvien les coses, i prens decisions que et fan sentir lliure quan sempre ho has estat, i les cadenes ara son mocadors de seda, converses sinceres dins pantalles que creies obsoletes, claus que obren tots els panys i nits humides que es fan esperar.
Un matí de primavera inspira escenaris on la no-interpretació entreveu més que una mostra pedagògica...
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada