diumenge, 6 de novembre de 2011

Crònica d'una nit

Treure a passejar una gossa embriagada a les 5 del matí, plovent i semblar personatges de la sibèria amb cares més alegres.
Retrobaments que després de quatre línies de memòria i posada al dia ja semblen aquella normalitat que fa anys era la nostra. Quan la universitat era la casa, i la vida.
Teatres frustrats i gent en la memòria que encara és a més llocs que a la memòria.
Músiques de play station que són dignes d'una rave, tractes més que favorables en tant al percentatge de beguda espirituosa dins el cubata.
Osteopatía bioenergètica cel·lular a les escombraries, regatejant les cerveses una nit de pluja al barri amb més humor de la ciutat, i coses que queden pendents, per repetir ben aviat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada