dimecres, 13 d’abril de 2011

El temps

És essencial quan s'acaba.
I disfrutar els últims instants de la teva vida, al teu costat.
Sentir-te cantar i entonar cançons al so de tres generacions de dones.
Dir-te a tota hora que t'estimo i sentir-t'ho dir més clar del que dius la resta de paraules.
Riure amb tu, plorar amb tu i despedir-nos cada dia com si fos l'últim, per si ho és.
Entendre'ns quasi sense paraules i ser còmplices dels nostres somnis i secrets.
Que cada despertar sigui una alegria i decepció alhora.
Anar-te perdent, dia a dia, i que quedi l'essència...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada