dies

Una ambulancia passa a gran velocitat al meu costat. Escolto dos gossos que ploren al seu pas. Ja sabeu la teoria. O corren,o mal final es pronostica per qui sigui que va dins lambulancia... Recordo mans furtives ahir i "no's" complicats. Un avís. Més no sóc capaç. No estic feta de roca,encara que les meves cèl.lules tinguin components similars. Pasta sense salsa lligada per dinar, gelat de vainilla amb nous de macadamia,caramel i galeta,i wing chun,equilibrant el chi i recuperant energia entre manguerassos refrescants.toca,doncs,ara,reclamar els drets que ens estan treient amb la facilitat de qui no recorda el que va costar aconseguir-los. Toca.sortir al carrer i que la cultura es converteixi en acció directa. Toca seguir. Toca ser-hi.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.