Avui que encara hi ets, avui que l'amistat torna a ser el que era abans, i que quasi m'atreviria a dir el que ha estat sempre, avui ja no trobo a faltar les nostres abraçades.
Perquè em fas sentir arrelada a la terra, d'una manera molt pura, o massa impura, la qüestió de moral és susceptible als cossos que la viuen, ja se sap.
Perquè el temps passa i no massa, i seguim essent nosaltres, i els records em vénen a la ment (sense poder estar ara i aquí, llavors i allà alhora) mentre em dius que la tendresa segueix estant al mateix lloc, no decau, i la mirem, mentre sona música francesa que no recordo...
Avui que encara hi ets, et vull dir que ja no et trobo a faltar.
6-9-2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada