Escriure per sobreviure
i viure sense saber què escriure.
Uns marxen per sempre,
per altres només és temporal.
Hi ha qui malviu sense somriure
i qui sense ell no té sentit el viure.
Els que se'n van diuen que marxen
i els que marxen prometen tornar.
L'importaant, però, sempre ha estat
poder dir amb paraules
el que els altres han oblidat.
12-2-2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada