quan sols els ulls són els que parlen
entre dolces mirades,
tendresa revolucionària
eta zu? i tantes altres preguntes
amos de les paraules
i la pell
còmplices de carícies
essència
l'aigua cau
subtil, però forta,
damunt els nostres cossos.
Trobada furtiva
un contacte
que tants d'altres en portà
entre eucaliptus
d'aquesta ciutat de constrasts
que tantes vegades ens ha trobat
serem koales que no dormen tant,
entre bombons braves i birres
poemes a demanda
entre post-its que diuen més
que les pròpies paraules.
Perill (o no) de voler-ne més
h- o- r- e- s que semblen minuts
mans que ja no estan tan fredes
tardes que s'allarguen i nits que es fan matins
entre ciutats adormides
d'un gener
diferent.
01-12
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada