Marxes
ràpid
que la lluita
sembla
que s'escoli
pel forat del pany
i no tinc la clau
ni tu saps
que no és el pany,
que és parany.
Marxes
i desapareixes
amb el so
d'una rondalla
llunyana.
I tornes,
a poc a poc
on vas començar
amb l'essència
de qui ets
que no s'apaga
amb la teva llum,
que es queda,
solidària
amb tots els qui
has estimat,
tots els qui t'estimem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada