' '
' '
'
' ' '
Com si un dia tranquil de pluja
volgués amagar l'estrident soroll d'un bombardeig
Com si el cel, enfadat, reclamés quelcom que és seu,
cau l'aigua amb aquesta fortalesa
que sembla que si et toca, t'atravessa.
I de cop, ja és setembre i tinc fred
i els trons insisteixen
amb la certesa que són ells
ls polítics que si volen,
tot ho destrueixen.
I plou...plou molt
i tu no ets aquí per abraçar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada