I em penso la resposta.
No tinc feina (o en tinc una de poques hores, precària que no em dona per viure)
Ni pis
No sóc afortunada en l'amor (afortunadament?)
Em queden 40 euros al banc
Visc en una ciutat contaminada, amb excessiva presència policial i una caça de bruixes cap a la gent que lluitem perquè les coses siguin una mica millors de manera lícita.
Formo part, i no per voluntat pròpia, d'un estat que es diu democràtic i s'assembla més a una dictadura, el màxim representant del qual és un iaio que es dedica a matar elefants per fer-s'hi una fotografia ben orgullós de ser un tros de quòniam professional.
També formo part d'aquesta generació "perduda" a la que ens van prometre la panacea quan tinguéssim títols universitaris, màsters i de tot, i (tot i l'aprenentatge adquirit, el qual agrairé eternament) només m'han servit per decorar les parets i augmentar un sentiment d'indignació que creix exponencialment.
I em pregunten si sóc feliç.
Però no ens podem quedar en la part negativa, jo no, mai he estat negativa, excepte algun dia en concret com aquests que no em plantejo mirar l'altre cara de la moneda. Però avui sí.
Tinc una feina (precària) que m'agrada, m'omple i em fa somriure moltes, moltes vegades.
Treballo amb música, que és el motor de tantíssimes coses...
Tinc un lloc per viure amb aigua calenta, calefacció, finestres que tanquen i somiers, i menjar a la nevera.
No tinc una persona agafant-me la mà per caminar aquesta vida, en tinc moltes, molt més fantàstiques i meravelloses del que hagués imaginat i probablement del que em mereixo, però hi són, en més o menys mesura i implicació, i per tant l'amor s'ha d'escolar entre els nostres dits per fer de la tendresa la vida.
He tingut l'oportunitat de col·leccionar títols i això m'ha portat a grans aprenentatges, coneixements sense els quals, segurament, no seria qui sóc avui. L'esperit crític, un mínim de cultura i una mica de filosofia per saber què vull, com ho vull i com ho hem de fer per aconseguir-ho.
Visc en una ciutat que rebossa art, que té mar i s'olora a voltes, i en la que es pot viure sense massa diners.
I disfruto de l'astronomia, el teatre, la música i les converses perquè puc, perquè estic viva, i això no dura eternament.
Així doncs, sóc feliç?
Feliç és una paraula massa pretensiosa i poc definida com per tenir una resposta d'una síl·laba, unidireccional i ferma.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.
