Acaba l'espectacle, acaba una etapa, i no deixa de ser el principi de moltes altres coses.
Ens abracem i tenim ganes de cridar, però ens limitem a emetre sons diversos, reprimits i saltar dins un "camerí" que es fa minúscul per encabir-hi tantes emocions.
La cohesió, la fluïdesa, la companyonia i la generositat han acompanyat el curs, el cap de setmana i sobretot els últims dies, potser m'atreviria a dir mesos, on les energies positives s'oloraven a distància. Les ganes que tot plegat sortís bé, han fet que podem créixer a tots els nivells, no només en termes tècnics o escènics, per acabar creant una revolta teatral, un petit apunt sobre el món en el què vivim, tant absurd tantes vegades, i en clau d'humor, talment com cal que veiem les coses en èpoques tan crítiques com la que vivim últimament.
Les sensacions abans d'entregar-te al públic i als companys també és curiosa. L'energia sobresurt de les butxaques i necessites dissipar-la per no explotar de tot el que vols transmetre i les paraules ja estan escrites. Abraces, varies vegades, contagies i et deixes omplir de química escènica, et suen les mans però saps que disfrutaràs i això et dissipa el nerviosisme.
Tot 'agraïment per poder-te posar teatralment en mans d'algú que treballa amb el cor i amb l'ànima per poder créixer plegats. I per haver aconseguit la homogeneïtat entre persones que, a primera vista, semblàvem elements indissolubles.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License.
